Les obres d'art del Prado també s'exilien
Aquest documental, dirigit per Alberto Porlán, presentat l'any 2004 narra les peripècies que vàren haver de viure les obres d'art del Museu del Prado de Madrid durant la Guerra Civil. Per tal d'evitar la seva destrucció a causa dels atacs aeris es varen embalar més de 1868 caixes que varen viatjar primer a València, i més tard travessarien el territori català fins creuar la frontera francesa i arribar a Ginebra.
Biologia apartat A
Activitats per fer durant la sortida
A) Obtenció de dades:
Els resultats que hem obtingut després de fer una activitat física molt intensa (córrer). Per veure la taula millor (clicar-hi a sobre).
En finalitzar una activitat física sostinguda, torna a mesurar un cop més el teu nombre de pulsacions per minut.
En aquestes dues taules podem comprovar que en l'activitat física molt intensa, les pulsacions són molt altes i amb una activitat sostinguda aconseguim que el cor es mantingui a unes pulsacions més baixes.
A) Obtenció de dades:
Els resultats que hem obtingut després de fer una activitat física molt intensa (córrer). Per veure la taula millor (clicar-hi a sobre).
En finalitzar una activitat física sostinguda, torna a mesurar un cop més el teu nombre de pulsacions per minut.
En aquestes dues taules podem comprovar que en l'activitat física molt intensa, les pulsacions són molt altes i amb una activitat sostinguda aconseguim que el cor es mantingui a unes pulsacions més baixes.
Apartat B
5.Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa amb els obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.
Els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa, son el del exercici 4. Després vam fer una prova semblant, però aquesta vegada vam fer una activitat física moderada i de llarga durada. Vam percebre que les pulsacions per minut es mantenien durant l’exercici al mateix nivell i al acabar vam coincidir que tots teníem números inferiors a l’altra activitat.
En resum amb una activitat física curta i intensa el cor s’accelera molt ràpid, i al final del exercici tenim pulsacions molt elevades, cas contrari que si fem una activitat física moderada i de llarga durada. En aquest últim el cor manté les pulsacions baixes i al final son més baixes que l’altra activitat.
6.Quines parts del cos han participat més en l’esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Han participat més l’aparell circulatori que necessita nutrients, l’aparell respiratori, que proporciona oxigen i l’aparell locomotor, que és el que proporciona el moviment.
7.Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció d’esforç realitzat? Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
Cada vegada que s’incrementa l’esforç augmenta el ritme respiratori; i quan l’esforç disminueix el cos necessita menys oxigen.
8.Cerqueu informació per explicar com poder variar els resultats d’aquest exercici si es tracta d’una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
Una persona fumadora té menys resistència física perquè el seu aparell respiratori està deteriorat per l’efecte nociu del tabac respecte a una persona no fumadora.
9.Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa: a clase,amb els companys;a classe, abans d’un examen; dormint; després de córrer per no perdre l’autobús i durant un partit de bàsquet.
1.després de córrer per no perdre l’autobús
2.durant un partit de bàsquet
3.a clase, abans d’un exàmen
4.a classe, parlant amb els amics
5.dormint
Informe:
Hem hagut de representar en un gràfic la taula de l’activitat 2. Seguidament, hem comparat els resultats que hem obtingut després de fer una activitat física curta i intensa amb els que hem aconseguit després de fer-ne una altra de moderada i de llarga durada. En aquestes activitats físiques han participat l’aparell circulatori, el locomotor i el respiratori. Hem arribat a la conclusió de que si s’incrementa l’esforç, el cos necessita més oxigen i la respiració s’accelera, i si l’esforç disminueix, la quantitat d’oxigen també. Les persones fumadores tenen menys capacitat de resistir exercicis físics, mentre que les que no ho són aguanten més. Finalment, hem escrit un seguit d’activitats ordenades a partir de si el cor batega més o menys de pressa.
Matemàtiques
1) Expliqueu què significa l’escala 1:20000.
Vol dir que un centímetre del mapa són 20000 cm a la realitat.
2)Marqueu al vostre mapa el recorregut que feu el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
22 cm al mapa. Vol dir que són: 440000 cm a la realitat (4,4 km)
3)Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa.
4) Al vostre mapa trobareu un recorregut amb sis punts marcats, que indiquen la situació dels sis indrets següents.
Coll de Manrella, Hostal dels Trabucaires, Monument a l’Exili, Mas Can Barris, Mina Canta i Coll de Lli.
a) Indiqueu en quin punt es troba cada indret.
Coll de Manrella, 8 Mas Can Barris, 5
Hostal dels Trabucaires, 7 Mina Canta 4
Monument a l’Exili 3 Coll de Lli. 6
b) Mesureu la distància entre els diferents punts.
De La Vajol a Mina Canta (Mas Castells) à 1,36 km
Mina Canta a Can Barrisà 2’10 km
Can Barris a Coll de Lli à 1’7 km
Coll de Lli a Les Illes (Hostal de Trabucaires) à 2’1 km
Les Illes a Coll de Manrella à1’80 km
Coll de Manrella a La Vajolà3’66 km
c) Busqueu informació sobre quin fet important relacionat amb l’exili es va produir en cada punt.
La Mina anta va ser una antiga mina de talc que es va fer important quan Joan Negrín, el llavors president del govern, va fer-hi amagar quadres del Museo del Prado i el tresor de la República, valorat en 500.000.000 dòlars que més tard van ser enviats a Mèxic.
En el Mas Can Barris va haver-hi la seu de la República.
El monument a l’Exili és una escultura de bronze que ret homenatge als exiliats. Representa un home amb la seva filla que ha perdut la cama als bombardejos.
L’Hostal dels Trabucaires es troba a “Les Illes” i molta gent s’hi va allotjar.
Coll de la Manrrella per allà hi van passar personatges com Manuel Azaña, Joan Negrí i Aguirre. Hi ha un momument a Lluís Companys i a totes les persones de l’exili.
Per el coll de Lli la gent passava cap a França per exiliar-se. Era un lloc molt transitat.
d) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al vostre bloc.
· Sortim de La Vajol i a 1.36 km trobem un mas, concretament el Mas Cantells. En el mas trobem la Mina Canta, que és una antiga mina de talc on Joan Negrín ( president del govern d’aquella època) va fer hi va fer amagar quadres del Museo del Prado i un Tresor de de la República valorat en uns 500.000.000 dòlars què més tard van ser enviats a Mèxic. A 2.1 km de Mas Cantells trobem Can Barris, lloc on va haver-hi la seu de la República. A 1’7 km trobem el Coll de Lli, que era un lloc molt transitat per la gent que s’exiliava a França. A 2.1 km del Coll de Lli -ja en territori francès- trobem Les Illes, que hi havia un hostal molt famós anomenat Hostal dels Trabucaires on s’hi allotjava molta gent. A 1’8 km de l’hostal, trobem el Coll de la Manrella on hi ha un monument dedicat a Lluís Companys i a tots els exiliats. Quan sortim del Coll de la Manrella, a 3’6 km tornem a La Vajol.
Activitats
1) Busqueu, segons la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat.
Segons la Convenció de Ginebra un refugiat és una persona que vegi violats els drets humans fonamentals i estigui en risc, de manera que inclouria els perseguits per raó de les seves opinions polítiques, els objectors de consciencia, les seves ideologies o creences, etc.
2)Observeu el següent diagrama, que mostra les peticions d’asil als països industrialitzats el primer semestre de 2008.
a) De quin tipus de diagrama es tracta?
Es tracta de un diagrama de sectors. Mostra les peticions d’assil als paísos industrialitzats el primer semetestre de 2008.
b) Sabem que el nombre de peticions d’asils als Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandas d’asil?
El nombre total de peticions d’asil van ser de 164935,07
c) Cuantes persones van demanar asil a frança ? I a Suïssa?
A França van demanar l’assil 15668 persones i a Suissa 12205 persones.
3)La següent taula recull els principals països d’origen dels demandants d’asil polític els anys 2006 i 2007 (dades en milers).
a) Recolliu aquestes dades en una taula i calculeu el percentatge de demandants d’asil de cada país.
b) Dibuixeu un diagrama de barres dobles amb les freqüències a l’esquerra i els percentatges a la dreta.
c) Poseu un títol al diagrama i redacteu una notícia breu que resumeixi les dades del diagrama i pengeu-la al bloc.
4)Llegiu el següent text:
a) Calculeu l’angle corresponent a cada país per fer un diagrama de sectors circulars.
Afganistan- 165,34º
Iraq- 110,23º
Colòmbia- 30,42º
Sudan- 28,82º
Somàlia- 25,19º
b) Dibuixeu el diagrama de sectors circular i poseu-li titol.
Vol dir que un centímetre del mapa són 20000 cm a la realitat.
2)Marqueu al vostre mapa el recorregut que feu el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
22 cm al mapa. Vol dir que són: 440000 cm a la realitat (4,4 km)
3)Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa.
4) Al vostre mapa trobareu un recorregut amb sis punts marcats, que indiquen la situació dels sis indrets següents.
Coll de Manrella, Hostal dels Trabucaires, Monument a l’Exili, Mas Can Barris, Mina Canta i Coll de Lli.
a) Indiqueu en quin punt es troba cada indret.
Coll de Manrella, 8 Mas Can Barris, 5
Hostal dels Trabucaires, 7 Mina Canta 4
Monument a l’Exili 3 Coll de Lli. 6
b) Mesureu la distància entre els diferents punts.
De La Vajol a Mina Canta (Mas Castells) à 1,36 km
Mina Canta a Can Barrisà 2’10 km
Can Barris a Coll de Lli à 1’7 km
Coll de Lli a Les Illes (Hostal de Trabucaires) à 2’1 km
Les Illes a Coll de Manrella à1’80 km
Coll de Manrella a La Vajolà3’66 km
c) Busqueu informació sobre quin fet important relacionat amb l’exili es va produir en cada punt.
La Mina anta va ser una antiga mina de talc que es va fer important quan Joan Negrín, el llavors president del govern, va fer-hi amagar quadres del Museo del Prado i el tresor de la República, valorat en 500.000.000 dòlars que més tard van ser enviats a Mèxic.
En el Mas Can Barris va haver-hi la seu de la República.
El monument a l’Exili és una escultura de bronze que ret homenatge als exiliats. Representa un home amb la seva filla que ha perdut la cama als bombardejos.
L’Hostal dels Trabucaires es troba a “Les Illes” i molta gent s’hi va allotjar.
Coll de la Manrrella per allà hi van passar personatges com Manuel Azaña, Joan Negrí i Aguirre. Hi ha un momument a Lluís Companys i a totes les persones de l’exili.
Per el coll de Lli la gent passava cap a França per exiliar-se. Era un lloc molt transitat.
d) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al vostre bloc.
· Sortim de La Vajol i a 1.36 km trobem un mas, concretament el Mas Cantells. En el mas trobem la Mina Canta, que és una antiga mina de talc on Joan Negrín ( president del govern d’aquella època) va fer hi va fer amagar quadres del Museo del Prado i un Tresor de de la República valorat en uns 500.000.000 dòlars què més tard van ser enviats a Mèxic. A 2.1 km de Mas Cantells trobem Can Barris, lloc on va haver-hi la seu de la República. A 1’7 km trobem el Coll de Lli, que era un lloc molt transitat per la gent que s’exiliava a França. A 2.1 km del Coll de Lli -ja en territori francès- trobem Les Illes, que hi havia un hostal molt famós anomenat Hostal dels Trabucaires on s’hi allotjava molta gent. A 1’8 km de l’hostal, trobem el Coll de la Manrella on hi ha un monument dedicat a Lluís Companys i a tots els exiliats. Quan sortim del Coll de la Manrella, a 3’6 km tornem a La Vajol.
Activitats
1) Busqueu, segons la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat.
Segons la Convenció de Ginebra un refugiat és una persona que vegi violats els drets humans fonamentals i estigui en risc, de manera que inclouria els perseguits per raó de les seves opinions polítiques, els objectors de consciencia, les seves ideologies o creences, etc.
2)Observeu el següent diagrama, que mostra les peticions d’asil als països industrialitzats el primer semestre de 2008.
a) De quin tipus de diagrama es tracta?
Es tracta de un diagrama de sectors. Mostra les peticions d’assil als paísos industrialitzats el primer semetestre de 2008.
b) Sabem que el nombre de peticions d’asils als Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandas d’asil?
El nombre total de peticions d’asil van ser de 164935,07
c) Cuantes persones van demanar asil a frança ? I a Suïssa?
A França van demanar l’assil 15668 persones i a Suissa 12205 persones.
3)La següent taula recull els principals països d’origen dels demandants d’asil polític els anys 2006 i 2007 (dades en milers).
a) Recolliu aquestes dades en una taula i calculeu el percentatge de demandants d’asil de cada país.
b) Dibuixeu un diagrama de barres dobles amb les freqüències a l’esquerra i els percentatges a la dreta.
c) Poseu un títol al diagrama i redacteu una notícia breu que resumeixi les dades del diagrama i pengeu-la al bloc.
Augment significatiu de demandants d'asil polític en els anys 2006 i 2007.
Ahir dia 18 de Març es van publicar les noves dades dels principals països d’origen dels demandants d’asil polític. Els nombres indiquen que les persones que més sol·liciten asil a altres països provenen de l'Irak. No cal oblidar que aquest país patia, com també ara, els efectes de la guerra iniciada l'any 2003. En segon lloc trobem persones procedents de Somàlia amb un 18,94%(45800) que contraresta amb l'Afganistan, el país que menys en demana amb un 6,16% (14900).
Com ja hem dit, respecta a les dades del 2006, cap país dels estudiats presenta una devallada de demandants, tret de Zimbaue i la China amb un descens de poc més de 2.000 demandes. Més enllà de les conclusions que podem treure respecte a les dades numèriques cal ressaltar que encara avui dia hi ha milers de persones que han de patir l'exili, allunyar-se voluntàriament o forçosament del seu estat per motius polítics.
4)Llegiu el següent text:
a) Calculeu l’angle corresponent a cada país per fer un diagrama de sectors circulars.
Afganistan- 165,34º
Iraq- 110,23º
Colòmbia- 30,42º
Sudan- 28,82º
Somàlia- 25,19º
b) Dibuixeu el diagrama de sectors circular i poseu-li titol.
Abdó Terrades
Abdó Terrades i Paulí va néixer a Figueres l’any1812 i va morir a Medina Sidonia, a Andalusia el 1856. Va residir a Barcelona durant el 1840 ja que la seva actuació política va assolir una gran notorietat. Va fundar una organització secreta , La Societat Patriòtica, i va 
començar a difondre un ideari republicà .
Al gener de 1842 va ser escollit alcalde de Figueres, encara que les autoritats no ho van acceptar i les eleccions van ser repetides cinc vegades fins que finalment el fet de negar-se a jurar lleialtat va ser empresonat al castell de Figueres, on va estar-hi fins l’abril i llavors es va exiliar a Perpinyà.
“La Campana” és una cançó que va tenir molta popularitat, ja que va ser publicada per ''El Republicano''.
començar a difondre un ideari republicà .Al gener de 1842 va ser escollit alcalde de Figueres, encara que les autoritats no ho van acceptar i les eleccions van ser repetides cinc vegades fins que finalment el fet de negar-se a jurar lleialtat va ser empresonat al castell de Figueres, on va estar-hi fins l’abril i llavors es va exiliar a Perpinyà.
“La Campana” és una cançó que va tenir molta popularitat, ja que va ser publicada per ''El Republicano''.
Personatges històrics que es van exiliar viculats al món cultural.
Els personatges històrics igual que les persones normals també s'exiliaven, alguns de molt coneguts són:
Charles Chaplin, famòs cineasta anglès que va néixer el 16 d'Abril i va morir al 25 de desembre a Suïssa. Al 1953 es va exiliar de Anglaterra cap als Estats Units.
Luís Cernuda va ser escriptor, va néixer a Sevilla el 21 de setembre del 1902 i va morir el 5 de novembre del 1963. Es va exiliar de Espanya cap a Mèxic.
Thomas Mann va ser un escriptor que va néixer a Lübeck el 6 de juny de 1875 i mor a Zúrich el 12 d'agost del 1955.
Rafael Alberti va ser un escriptor i poeta espanyol que va néixer Càdis al 1902 i mor també aquí després del seu exili a París i Xile.
Mario Benedetti va ser escriptor que va néixer a Uruguay al 1920 i mor allà l'any 2009, després de tornar de l'exili a Espanya.
Maria Zambrano va ser una filòsofa Espanyola nascuda l'any 1904 i mor l'any 1991 a Madrid, després d'exiliar-se a Xile.
Charles Chaplin, famòs cineasta anglès que va néixer el 16 d'Abril i va morir al 25 de desembre a Suïssa. Al 1953 es va exiliar de Anglaterra cap als Estats Units.
Luís Cernuda va ser escriptor, va néixer a Sevilla el 21 de setembre del 1902 i va morir el 5 de novembre del 1963. Es va exiliar de Espanya cap a Mèxic.
Thomas Mann va ser un escriptor que va néixer a Lübeck el 6 de juny de 1875 i mor a Zúrich el 12 d'agost del 1955.
Rafael Alberti va ser un escriptor i poeta espanyol que va néixer Càdis al 1902 i mor també aquí després del seu exili a París i Xile.
Mario Benedetti va ser escriptor que va néixer a Uruguay al 1920 i mor allà l'any 2009, després de tornar de l'exili a Espanya.
Maria Zambrano va ser una filòsofa Espanyola nascuda l'any 1904 i mor l'any 1991 a Madrid, després d'exiliar-se a Xile.
Sistema Muscular Esquelètic
1.
El múscul s’uneix a l’os gràcies als tendons, estructures allargades de teixit conjuntiu.
2.
Les cèl•lules que hi observem tenen una forma arrodonida, totes de forma diferent. Hi ha 6 cèl•lules més grans que es veuen bé i d’altres de més petites que no s’hi distingeix el nucli. No segueixen un ordre, és a dir, estan disperses.
Fibra muscular estriada
3.
Miosina:
És una gran família de proteïnes motores de moviment que podem trobar als organismes eucariotes. Són proteïnes fibroses que tenen un coll, un cap i una cua; és la proteïna més abundant del múscul esquelètic. Representa entre el 60% i el 70% de las proteïnes totals i és el constituent principal dels filaments gruixuts. La miosina està implicada en la contracció muscular per interacció amb l’actina.
Actina:
És una proteïna globular que forma els microfilaments, un dels tres components fonamentals als organismes eucariotes. Trobem aquesta proteïna a totes les cèl•lules dels org
anismes pluricel•lulars, especialment a les fibres musculars, on participa en la contracció muscular juntament amb la miosina. L’actina és molt important als músculs i les seves formes no musculars es troben a pràcticament totes les cèl•lules d’un organisme eucariota i també existeixen proteïnes equivalents als organismes procariotes. L’actina és important per la forma de la cèl•lula, la seva mobilitat i el transport intracel•lular. Per dur a terme funcions tan diverses, l’actina s’uneix amb centenars de proteïnes diferents, com per exemple la miosina.
El múscul s’uneix a l’os gràcies als tendons, estructures allargades de teixit conjuntiu.
2.
Les cèl•lules que hi observem tenen una forma arrodonida, totes de forma diferent. Hi ha 6 cèl•lules més grans que es veuen bé i d’altres de més petites que no s’hi distingeix el nucli. No segueixen un ordre, és a dir, estan disperses.
Fibra muscular estriada
3.
Miosina:
És una gran família de proteïnes motores de moviment que podem trobar als organismes eucariotes. Són proteïnes fibroses que tenen un coll, un cap i una cua; és la proteïna més abundant del múscul esquelètic. Representa entre el 60% i el 70% de las proteïnes totals i és el constituent principal dels filaments gruixuts. La miosina està implicada en la contracció muscular per interacció amb l’actina.
Actina:
És una proteïna globular que forma els microfilaments, un dels tres components fonamentals als organismes eucariotes. Trobem aquesta proteïna a totes les cèl•lules dels org
anismes pluricel•lulars, especialment a les fibres musculars, on participa en la contracció muscular juntament amb la miosina. L’actina és molt important als músculs i les seves formes no musculars es troben a pràcticament totes les cèl•lules d’un organisme eucariota i també existeixen proteïnes equivalents als organismes procariotes. L’actina és important per la forma de la cèl•lula, la seva mobilitat i el transport intracel•lular. Per dur a terme funcions tan diverses, l’actina s’uneix amb centenars de proteïnes diferents, com per exemple la miosina.Primer Personatge
Ernest Corominas
Ernest Corominas va néixer a Barcelona al 1913 i va morir a Lió el 1992. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i allà es va llicenciar en matemàtiques i també va iniciar estudis d’arquitectura que acabaria més endavant. Va participar a la guerra civil espanyola i es va exiliar a París, on es va doctorar en matemàtiques. Al 1940 s’exilià a Xile. Més tard es traslladà a l' Argentina on va exercir de professor de matemàtiques i va ocupar la càtedra de estadística a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo on va estar des de 1941 fins a 1946. Poc temps després es va casar amb Maria Edith Guevara, cosina del que serà el futur guerriller de la revolució Cubana Ernesto Che Guevara. Entre 1947 i 1964 viu en diferents llocs .El 1947 va tornar a Europa i va treballar a França com agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca científica de París fins al 1952, seguidament va anar a Barcelona on va estar una temporada, més tard va tornar a Amèrica i al 1955 va treballar a Princeton i del 1960 al 1964 va anar a Caracas, Venezuela. Al 1964 en tornar a Europa es va establir definitivament a Lió, França i va ser professor de la Universitat Claude Bernard i va crear una escola d'àlgebra ordinal.
Ernest Corominas va néixer a Barcelona al 1913 i va morir a Lió el 1992. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i allà es va llicenciar en matemàtiques i també va iniciar estudis d’arquitectura que acabaria més endavant. Va participar a la guerra civil espanyola i es va exiliar a París, on es va doctorar en matemàtiques. Al 1940 s’exilià a Xile. Més tard es traslladà a l' Argentina on va exercir de professor de matemàtiques i va ocupar la càtedra de estadística a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo on va estar des de 1941 fins a 1946. Poc temps després es va casar amb Maria Edith Guevara, cosina del que serà el futur guerriller de la revolució Cubana Ernesto Che Guevara. Entre 1947 i 1964 viu en diferents llocs .El 1947 va tornar a Europa i va treballar a França com agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca científica de París fins al 1952, seguidament va anar a Barcelona on va estar una temporada, més tard va tornar a Amèrica i al 1955 va treballar a Princeton i del 1960 al 1964 va anar a Caracas, Venezuela. Al 1964 en tornar a Europa es va establir definitivament a Lió, França i va ser professor de la Universitat Claude Bernard i va crear una escola d'àlgebra ordinal.
Tercer Personatge
Pere Pi Calleja
Va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1907 i va morir al mateix lloc d’origen l’11 d’octubre de 1986. La seva mare era Luisa Calleja Borja, nascuda a Madrid , i el seu pare, Enrique Pi Morell era un doctor de 27 anys nascut a Roses, un poble català costaner. Formava part d’una família molt extensa en la que els seus avantpassats eren molt importants en el territori cultural, en la ciència i la política catalana.
Per altra banda, per part de mare hi havia antecedents coneguts com Carlos Calleja Borja, Julián Calleja i el Comte de Calleja, que va ser el secretari de la reina Isabel II. Així doncs, Pere provenia d’una família de la burgesia catalana de l’època. Acadèmicament ingressà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona l’octubre de 1923 i estudià física , Química i Geologia, Arquitectura.
Segon Personatge
Lluís Santaló
Lluís Santaló va néixer a Girona el dia 9 d’octubre del 1911 i va morir a Buenos Aires (Argentina) el 23 de novembre del 2001. Es va doctorar en Ciències Matemàtiques a la Universitat de Madrid en el 1935. A Hamburgo, es va especialitzar en geometria. Es va exiliar a França. Després es va exiliar a Buenos Aires (argentina) on exercia de professor en la Universitat de Buenos Aires. Després va anar a Chicago a treballar. Va rebre el premi Príncep d’Astúries de Investigació Científica i Tècnica en el 1983.
La Universitat Politècnica de Catalunya el va nombrar honoris causa a l'any 1994.
Expression Écrite
Sur leurs visages on peut voir de la tristese. Ils ensaye de ce pechauffer avec les couverture qu’ils ont. Leurs habit sont des pulls, des pantalons, des veste..., ils superpose les seuls vêtement qu’ils ont pour avoir le plus chaud possible. Les enfants on des visages fatiguer et pleurs s’en cesse carils ont faim. La plus par des famille ont était separé lors du passage en frontèire. Avec leurs moyen ils construise des endroit pour pouvoir dormir. Quand ils arrive a avoir de la nouriture, ils doivent les partager. Les enfant malade, ne peuvent pas avoir les soin necessaire. Les fils barbeler les prive de leurs liberté. Cette histoire, c’est notre histoire et elle représente notre pays.
Compréhension Écrite
2.Lisez le document extrait de site d’Argelès-sur-mer et répondez aux questions en justifiant votre réponse.
a)Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936.
Vrai, le Front Populaire gouverne en espagne et en france.
b)À cette époque-là, l’Espagne est divisée en deux: les Républicains et les nationalistes.
Oui, c’est un coup d’état.
c)Les nationalistes se voient obligués à s’exiler.
Oui, ils ont fuit l’Espagne.
d)La plupart de réfugiés espagnolstravesent la fronteire française.
Oui, le 27 de Janvier.
e)Le gouvernement Français ne s’attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés.
500.000 mille de personne on passer la frontèire.
f)Le camp d’Argelès est le troisème camp sur les routes de l’exil.
Non, il est le premier sur les routes de l’exil.
g)Aujourd’hui nous pouvons trouver le camp intact.
Faux.
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet événement.
Oui, car c’est notre histoire, et celle de nos encètres.
a)Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936.
Vrai, le Front Populaire gouverne en espagne et en france.
b)À cette époque-là, l’Espagne est divisée en deux: les Républicains et les nationalistes.
Oui, c’est un coup d’état.
c)Les nationalistes se voient obligués à s’exiler.
Oui, ils ont fuit l’Espagne.
d)La plupart de réfugiés espagnolstravesent la fronteire française.
Oui, le 27 de Janvier.
e)Le gouvernement Français ne s’attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés.
500.000 mille de personne on passer la frontèire.
f)Le camp d’Argelès est le troisème camp sur les routes de l’exil.
Non, il est le premier sur les routes de l’exil.
g)Aujourd’hui nous pouvons trouver le camp intact.
Faux.
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet événement.
Oui, car c’est notre histoire, et celle de nos encètres.
Mise en Route
1.Associez les définicions avec le concept appropié ci-dessous:
a)Partisan de la république. Républicians
b)Lutte armée dans un même pays. Guerre civil
c) Personne qui subit les mauvais traitements, les injusticies d’autrui , on qui subit les conséquences d’un accident, d’une catastrophe, d’une guerre. Victimes
d) Uni par un traité, par un lien de parenté, par intérêt. Alliés
e)Masse de gens. Vague Humanitarie
f) Personnes qui se déplacent à un autre pays. Réfugiés
g)Ensemble des troupes régulières d’un État. L’armée
h)Emplacement occupé temporairement par un armée. Camps
i)Déplacement de milliers d’Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d’Espagne. La Retirada
a)Partisan de la république. Républicians
b)Lutte armée dans un même pays. Guerre civil
c) Personne qui subit les mauvais traitements, les injusticies d’autrui , on qui subit les conséquences d’un accident, d’une catastrophe, d’une guerre. Victimes
d) Uni par un traité, par un lien de parenté, par intérêt. Alliés
e)Masse de gens. Vague Humanitarie
f) Personnes qui se déplacent à un autre pays. Réfugiés
g)Ensemble des troupes régulières d’un État. L’armée
h)Emplacement occupé temporairement par un armée. Camps
i)Déplacement de milliers d’Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d’Espagne. La Retirada
Diario de una exiliada
21 de enero
del 1939
Ya están aquí y no tardarán nada en destruirlo todo. Me despierto con miedo, duermo con miedo y vivo con miedo. Una semana atrás vivía con él, los dos hijos que tuvimos y el que viene en camino, pero le fusilaron y ahora con 35 años ya soy una viuda amargada. Hacen que me sienta prisionera por no pensar como ellos, por no actuar como ellos, pero soy libre y soy humana.
No solo nos atacan los Nacionalistas, también nos ataca el hambre, el frío y las enfermedades. Me escondo, escondo a mis hijos pero no creo que aguantemos mucho así. Entonces es cuando mi cabeza se desespera y mis ganas locas de vivir coinciden con la misma palabra: huir.
Huir. Exiliarnos en Francia.
23 de enero del 1939
Mi primera intención ha sido poner en la maleta toda nuestra ropa, pero me he dado cuenta de que si solo me llevaba eso no me llevaría nada de mi vida. Así que he decidido coger algo de comida y fotografías. Estoy dispuesta a dejar mi vida, mi casa, mi ciudad, mis amigos y mi familia para emprender el camino que me devolverá la vida -que nos devolverá la vida- o el que nos a quitará todo y nos llevará a la muerte, la decisión está tomada.
24 de enero del 1939
Ya dicen que nada es para siempre, y hoy me marcho para poder volver otro día. Los niños no entienden por que lo dejamos todo, así sin más. A sus 2 y 5 años, ¿qué les voy a contar?
Será una gran aventura, pequeños.
25 de enero del 1939
Hemos llegado hasta Cadaqués con el coche de Ernesto, mi marido, que era oficial Republicano. La gasolina ya no daba más de sí y hemos tenido que seguir a pie, con el viento y la lluvia de caras. Ir a contracorriente.
El paisaje es desolador: gente muerta por los suelos, maletas abiertas, documentos prohibidos perdiéndose en los charcos de agua y perros moribundos que ya han perdido el norte.
Tras estar muchas horas parados sin hacer nada nos dejan cruzar la frontera y nos llevan al Campo de Argelers, un campo de clasificados.
Alambrada en el norte, alambrada en el este, alambrada en el oeste; y el mar.
Para mi el mar siempre ha sido símbolo de libertad, pero ahora lo único que me transmite es opresión y un sentimiento de ahogamiento.
26 de enero del 1939
Barcelona ha caído y temo por mis padres, ya bastante mayores, quien sabe si estan ya “de paseo”, como se suele decir ahora. No tenemos agua y me encuentro muy mal, parece que voy a parir en cualquier momento.
No tenemos comida y los niños no paran de quejarse y decirme que esta aventura no les está gustando nada. Muertos, muertos y más muertos. Muertos de frío, muertos de hambre y muertos de pena.
8 de febrero del 1939
Las contracciones y las pérdidas casi han podido conmigo esta mañana. Ya tengo a la pequeña Esperanza entre mis brazos. Puedo alimentarla con la poca leche que tengo. Cuando se me acabe no sé que haré. Miguel, el mayor de 5 años tiene fiebre y está resfriado. María, la mediana se pasa el día llorándome la sed que tiene.
Así que decido ponerme tras la alambrada para pedir a los soldados un poco de comida, medicamentos, lo que sea. Me obligan a prostituirme si quiero conseguir algo. Acepto, y que me dan a cambio? Una pequeña rebanada de pan seco que reparto entre los dos niños mientras Esperanza llora hasta que cae dormida vencida por el cansancio.
14 de marzo del 1939
Hace días que no podemos comer y los niños estan muy delgados. Esperanza ha muerto desnutrida. Pedir ayuda aquí es como pedirle a alguien que te de su vida. La vida se me está escapando y los días pasan lentos. No hay dia que me levante y no haya muertos delante. Todas las Esperanzas se me han ido y con ellas me voy yo.
Los dos niños me preocupan mucho, estoy viendo como mueren en vida.
Los soldados nos dan agua, pero son tan listos que han puesto las bombas de agua junto al mar y bebemos agua salada que se junta con los orines i las necesidades de todos nosotros. Las enfermedades crecen.
25 de marzo del 1939
Miguel ha muerto de tuberculosis. No puedo más. He intentado sobrevivir a todo esto y es imposible, me supera. Agarro a la pequeña María y nos hacemos al mar, vamos hacía la vida, vamos a volver con Ernesto, Esperanza y Miguel.
Esta vez me marcho para no volver.
del 1939Ya están aquí y no tardarán nada en destruirlo todo. Me despierto con miedo, duermo con miedo y vivo con miedo. Una semana atrás vivía con él, los dos hijos que tuvimos y el que viene en camino, pero le fusilaron y ahora con 35 años ya soy una viuda amargada. Hacen que me sienta prisionera por no pensar como ellos, por no actuar como ellos, pero soy libre y soy humana.
No solo nos atacan los Nacionalistas, también nos ataca el hambre, el frío y las enfermedades. Me escondo, escondo a mis hijos pero no creo que aguantemos mucho así. Entonces es cuando mi cabeza se desespera y mis ganas locas de vivir coinciden con la misma palabra: huir.
Huir. Exiliarnos en Francia.
23 de enero del 1939
Mi primera intención ha sido poner en la maleta toda nuestra ropa, pero me he dado cuenta de que si solo me llevaba eso no me llevaría nada de mi vida. Así que he decidido coger algo de comida y fotografías. Estoy dispuesta a dejar mi vida, mi casa, mi ciudad, mis amigos y mi familia para emprender el camino que me devolverá la vida -que nos devolverá la vida- o el que nos a quitará todo y nos llevará a la muerte, la decisión está tomada.
24 de enero del 1939
Ya dicen que nada es para siempre, y hoy me marcho para poder volver otro día. Los niños no entienden por que lo dejamos todo, así sin más. A sus 2 y 5 años, ¿qué les voy a contar?
Será una gran aventura, pequeños.
25 de enero del 1939
Hemos llegado hasta Cadaqués con el coche de Ernesto, mi marido, que era oficial Republicano. La gasolina ya no daba más de sí y hemos tenido que seguir a pie, con el viento y la lluvia de caras. Ir a contracorriente.
El paisaje es desolador: gente muerta por los suelos, maletas abiertas, documentos prohibidos perdiéndose en los charcos de agua y perros moribundos que ya han perdido el norte.
Tras estar muchas horas parados sin hacer nada nos dejan cruzar la frontera y nos llevan al Campo de Argelers, un campo de clasificados.
Alambrada en el norte, alambrada en el este, alambrada en el oeste; y el mar.
Para mi el mar siempre ha sido símbolo de libertad, pero ahora lo único que me transmite es opresión y un sentimiento de ahogamiento.
26 de enero del 1939
Barcelona ha caído y temo por mis padres, ya bastante mayores, quien sabe si estan ya “de paseo”, como se suele decir ahora. No tenemos agua y me encuentro muy mal, parece que voy a parir en cualquier momento.
No tenemos comida y los niños no paran de quejarse y decirme que esta aventura no les está gustando nada. Muertos, muertos y más muertos. Muertos de frío, muertos de hambre y muertos de pena.
8 de febrero del 1939
Las contracciones y las pérdidas casi han podido conmigo esta mañana. Ya tengo a la pequeña Esperanza entre mis brazos. Puedo alimentarla con la poca leche que tengo. Cuando se me acabe no sé que haré. Miguel, el mayor de 5 años tiene fiebre y está resfriado. María, la mediana se pasa el día llorándome la sed que tiene.
Así que decido ponerme tras la alambrada para pedir a los soldados un poco de comida, medicamentos, lo que sea. Me obligan a prostituirme si quiero conseguir algo. Acepto, y que me dan a cambio? Una pequeña rebanada de pan seco que reparto entre los dos niños mientras Esperanza llora hasta que cae dormida vencida por el cansancio.
14 de marzo del 1939
Hace días que no podemos comer y los niños estan muy delgados. Esperanza ha muerto desnutrida. Pedir ayuda aquí es como pedirle a alguien que te de su vida. La vida se me está escapando y los días pasan lentos. No hay dia que me levante y no haya muertos delante. Todas las Esperanzas se me han ido y con ellas me voy yo.
Los dos niños me preocupan mucho, estoy viendo como mueren en vida.
Los soldados nos dan agua, pero son tan listos que han puesto las bombas de agua junto al mar y bebemos agua salada que se junta con los orines i las necesidades de todos nosotros. Las enfermedades crecen.
25 de marzo del 1939
Miguel ha muerto de tuberculosis. No puedo más. He intentado sobrevivir a todo esto y es imposible, me supera. Agarro a la pequeña María y nos hacemos al mar, vamos hacía la vida, vamos a volver con Ernesto, Esperanza y Miguel.
Esta vez me marcho para no volver.
Poema de Machado
Estos días azules
este sol de la infancia
si van al atardecer,
recuerdos que me atrapan.
Esos días grises,
con nubes recordaba
ver azul el cielo,
reflejado en su mirada.
Aquellos días de llanto,
la tristeza en mis palabras,
la soledad como un espanto,
suspira mi corazón, te entrego mi alma.
La Campana
Aquí tenim la lletra de "La Campana", una cançó Republicana:
Ja és arribat lo dia que el poble tant volia,
fugiu tirans, lo poble vol ser rei.
La bandera adorada que jau allí empolvada,
correm germans, a l’aire enarbolem.
Mireu-la que és galana, l’ensenya ciutadana,
la llibertat us promet si l’alcem.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Lo garrot, l’escopeta, la falç i la forqueta,
oh catalans, amb valor empunyem!
La cort i la noblesa,
l’orgull de la riquesa caiguin d’un cop
fins al nostre nivell.
La milícia i lo clero no tindran més que un fuero,
lo poble sols de un i altre és lo rei.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Los públics funcionaris
no tindran amos varis,
depengam tots del popular congrés,
los ganduls que es mantenen del poble
i luegu el venen,
morin cremats sinó pau no tindrem.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Un sol pago directe
i un sol ram que el col•lecta,
tothom d’allí serà pagat com deu.
Que pagui qui té renda o bé alguna prebenda,
lo qui no té tampoc deu pagar res.
Doneu-me la gavella,
lo dret de la portella.
No, jornalers, mai més no pagarem.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Anem!
Ja és arribat lo dia que el poble tant volia,
fugiu tirans, lo poble vol ser rei.
La bandera adorada que jau allí empolvada,
correm germans, a l’aire enarbolem.
Mireu-la que és galana, l’ensenya ciutadana,
la llibertat us promet si l’alcem.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Lo garrot, l’escopeta, la falç i la forqueta,
oh catalans, amb valor empunyem!
La cort i la noblesa,
l’orgull de la riquesa caiguin d’un cop
fins al nostre nivell.
La milícia i lo clero no tindran més que un fuero,
lo poble sols de un i altre és lo rei.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Los públics funcionaris
no tindran amos varis,
depengam tots del popular congrés,
los ganduls que es mantenen del poble
i luegu el venen,
morin cremats sinó pau no tindrem.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Un sol pago directe
i un sol ram que el col•lecta,
tothom d’allí serà pagat com deu.
Que pagui qui té renda o bé alguna prebenda,
lo qui no té tampoc deu pagar res.
Doneu-me la gavella,
lo dret de la portella.
No, jornalers, mai més no pagarem.
Ja la campana sona, el canó ja retrona, anem Republicans a la victòria, anem, anem, a la victòria, anem, anem.
Anem!
Thursday 18th March
We are very worried because we have a lot of work for tomorrow and we don't finish it. This afternoon we try to finish all the activities and we want make the presentation of the Crèdit de Síntesi for tomorrow explain in front of the tribunal, make it teachers of our high school.
Thursday 19th March
We are very worried because we have a lot of work for tomorrow and we don't finish it. This afternoon we try to finish all the activities and we want make the presentation of the Crèdit de Síntesi for tomorrow explain in front of the tribunal, make it teachers of our high school.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
